Preguntes freqüents sobre autoconsum – Auto Consumo al Detalle – ENERAGEN

ASPECTES GENERALS

1Volem disposar del nostre propi sistema de generació i autoconsumir la nostra electricitat, però romandre connectats a la xarxa, és açò possible?

Per descomptat, no solament és perfectament possible, sinó que aquesta modalitat és legal i la més aconsellable.

Està totalment regulat com disposar d’un sistema de generació d’electricitat propi del que autoconsumir l’electricitat autoproduïda i, a més, romandre connectat a la xarxa per a poder prendre electricitat d’aquesta quan el nostre consum així ho requerisca i la nostra instal·lació de generació siga incapaç de proporcionar la totalitat de l’energia elèctrica demandada (veure RD 900/2015, de 9 d’octubre, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum en la secció d’aspectes jurídics i legals d’aquesta web).

2M'agradaria saber si puc consumir electricitat, però generada no amb un sistema fotovoltaic, sinó amb un aerogenerador.

pot fer-ho. L’autoconsum està permés per a totes les tecnologies de generació, la qual cosa inclou no solament a la fotovoltaica, sinó també a l’eòlica, hidràulica, etc. També pot realitzar-se amb generadors que utilitzen fonts energètiques més convencionals.

3Com funcionen les instal•lacions per a autoconsum? Es permet incorporar bateries per a l'acumulació d'energia?

D’acord amb el marc regulatori actual, les instal·lacions d’autoconsum poden cobrir total o parcialment la demanda d’energia elèctrica de l’habitatge, edifici o centre consumidor mitjançant un sistema de generació propi. Quan la producció del sistema generador és inferior a la demanda es pot seguir consumint energia elèctrica a través de la xarxa elèctrica i quan la producció siga superior a la demanda, és possible abocar l’excedent a la xarxa.

També és possible la incorporació d’elements acumuladors (bateries) que permeten emmagatzemar els excedents d’energia generada i aprofitar-la en moments en què la generació no siga suficient, o bé combinar-la amb estratègies de gestió d’aquesta energia emmagatzemada basades en criteris econòmics, en funció del preu de compra de l’energia en el mercat a cada moment.

4Puc desconnectar-me de la xarxa i generar-me la meua pròpia electricitat?

Qualsevol ciutadà podria optar per desconnectar-se de la xarxa i instal·lar un sistema de generació d’electricitat propi a través del qual es autoabastira, ja siga amb mòduls fotovoltaics, aerogeneradors,… fins i tot amb grups electrògens convencionals.

Aquestes instal·lacions es denominen instal·lacions aïllades de la xarxa (no han de confondre’s amb les instal·lacions d’autoconsum interconnectades), no participen en el sistema elèctric i, per tant, tampoc els és d’obligació gran part de la normativa associada a l’autoconsum connectat a la xarxa. La seua legalització és senzilla i per a açò ha de dirigir-se al Servei o Departament amb competències en Energia de la Comunitat Autònoma a la qual corresponga la localitat on s’implante la instal·lació.

Lògicament, la instal·lació haurà de dissenyar-se per a proveir tota l’electricitat que el consumidor precise durant totes les hores de l’any en el qual existisca aquesta demanda d’electricitat. Per a açò, l’habitual és dissenyar el sistema integrant en el mateix un sistema de bateries que emmagatzeme l’energia generada que no s’utilitze en l’instant, amb una potència d’eixida i capacitat d’emmagatzematge suficient per a atendre la demanda quan el sistema generador no produeix energia (per exemple de nit, en cas que el generador siga una instal·lació solar).

En qualsevol cas, per motius tècnics, econòmics i de seguretat de subministrament, en general està desaconsellat desconnectar el consum de la xarxa elèctrica, sent molt més eficient dur a terme una instal·lació d’autoconsum que funcione en paral·lel amb la xarxa.

No obstant açò, quan es preveja executar la instal·lació enfront de connectar-se a la xarxa, per exemple en aplicacions agropecuàries o ramaderes de nova implantació, el criteri a seguir seria valorar el cost de l’escomesa a la xarxa i el pagament de l’electricitat consumida a l’empresa comercialitzadora enfront del cost de la instal·lació generadora (fotovoltaica, eòlica, mixta d’ambdues, grup electrògen, etc.) i el seu manteniment.

ASPECTES PROCEDIMENTALS

1A qui m'he de dirigir i quin és el procediment per a connectar una instal•lació en autoconsumo a la xarxa?

En general per a l’engegada d’una instal·lació de generació en autoconsum pot dirigir-se al Servei o Departament amb competències en Energia de la Comunitat Autònoma a la qual corresponga la localitat on se situe la instal·lació, perquè li orienten en els passos a dur a terme. També haurà de contactar amb l’empresa distribuïdora d’electricitat de la seua zona per a la connexió de la instal·lació (tinga en compte que aquest tràmit ha de fer-se davant la distribuïdora i no davant la comercialitzadora que és l’empresa que li envia la factura al seu domicili), i finalment haurà de registrar la instal·lació en el Registre d’Autoconsum del Ministeri competent en matèria d’energia.

Quant al procediment a realitzar, este depén de la grandària o potència de la instal·lació de generació que es vulga instal·lar i de la seua tipologia. Per exemple, el cas més senzill és el de muntar una instal·lació de Tipus 1 (les característiques d’aquesta tipologia estan descrites en l’apartat modalitats d’aquesta web) de potència inferior a 10 kW. En aquest cas, els passos bàsics a realitzar són els següents:

  • Sol•licitud de connexió a l’empresa distribuïdora i adequació del contracte de subministrament al de subministrament amb autoconsum.

  • Realització de la instal•lació de generació per a autoconsum.

  • En finalitzar-la, sol•licitud de connexió de la instal•lació novament a la distribuïdora presentant el certificat de la instal•lació.

  • Legalització de la instal•lació en el Servei o Departament amb competències en Energia de la Comunitat Autònoma a la qual corresponga la localitat on s’implante la instal•lació. En aquesta haurà de presentar bàsicament el certificat de la instal•lació i la seua engegada amb la companyia distribuïdora.

  • Finalment, registre de la instal•lació en el Registre d’Autoconsum del Ministeri competent en matèria d’energia.

  • Si desitja conéixer amb major detall el procediment de tramitació de les instal•lacions d’autoconsum, consulte l’apartat de tramitació administrativa en la secció El Racó de l’Instal•lador d’aquesta web.
2Es vol dur a terme una instal·lació per a autoconsumir energia en una llar Es pot adquirir un kit domèstic i un comptador elèctric i muntar-la el propi usuari?

En primer lloc, una instal·lació d’autoconsum no deixa de ser una instal·lació de generació d’energia elèctrica, per la qual cosa deu sempre dur-la a terme un instal·lador autoritzat. D’acord amb l’establit en el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (*REBT), dita instal·ladora haurà de posseir la categoria d’especialista en “instal·lacions generadores de baixa tensió”, per a garantir el compliment de totes les condicions tècniques i de seguretat que exigeix tant el REBT com la companyia distribuïdora de la zona.

D’altra banda, si bé és possible adquirir un *kit domèstic, que pot semblar més senzill, aquests no sempre tenen per què ser els idonis per als nostres consums. Es recomana que un projectista, o el propi instal·lador d’aquests sistemes, siga qui *dimensione la instal·lació de *autoconsumo que millor s’ajuste al nostre perfil de consum amb la finalitat de que resulte el més avantatjosa possible.

A més, en el cas dels comptadors d’energia elèctrica, aquests poden ser instal·lats tant en règim de lloguer per l’empresa elèctrica, com adquirits en propietat. Si s’opta per tenir-ho en propietat, la companyia distribuïdora exigirà que el comptador estiga homologat, calibrat, i assajat per un laboratori acreditat, per a posteriorment ser precintat. Per açò, se sol optar per instal·lar-los en règim de lloguer a través de la companyia distribuïdora.

Finalment, s’ha de tenir en compte que la instal·lació ha de legalitzar-se i per a açò es precisa, entre uns altres, el certificat final de la instal·lació subscrit per instal·lador autoritzat, una supervisió per part de l’empresa elèctrica distribuïdora i la signatura del corresponent contracte, així com l’autorització en el servei territorial competent en energia, per la qual cosa es desaconsella l’execució d’instal·lacions d’autoconsum pels propis usuaris, conductes que, a més de ser sancionables, podrien comportar riscos per a la seguretat dels usuaris.

3Quins passos s'han de seguir per a tenir una xicoteta instal·lació de’autoconsum en una llar, n'hi ha prou que una empresa instal·ladora autoritzada la realitze i emeta el certificat d'instal·lació per a començar a autoconsumir i/o vendre energia a la xarxa?

Per a dur a terme una instal·lació d’autoconsum que ens permeta generar la nostra pròpia electricitat per a consumir-la s’han de seguir una sèrie de passos per a assegurar que aquesta es realitza de manera adequada i segura.

L’empresa instal·ladora autoritzada haurà de contactar amb la companyia elèctrica distribuïdora de zona, ja que aquesta ha de tenir constància que es va a muntar una instal·lació generadora associada al seu consum i verificar la instal·lació, independentment que la instal·lació siga de Tipus 1 (només autoconsum) o Tipus 2 (venda d’excedents a la xarxa). Fins i tot en el cas d’instal·lacions de potència menor de 10 kW, el titular de la mateixa, directament o a través de l’instal·lador, ha de sol·licitar a l’empresa distribuïdora el punt d’accés i connexió de la seua instal·lació amb la xarxa de distribució de baixa tensió, abans de la seua construcció.

Una vegada realitzada la instal·lació, s’ha de remetre a l’empresa distribuïdora una sol·licitud de connexió de la instal·lació, acompanyada del contracte tècnic d’accés i el certificat d’instal·lació degudament diligenciat pel Servei o Departament amb competències en Energia de la Comunitat Autònoma, en el qual també s’haurà legalitzat la instal·lació. L’empresa distribuïdora disposarà d’un termini de 10 dies hàbils per a formalitzar el contracte tècnic d’accés, verificar la instal·lació i realitzar la connexió de la instal·lació de producció a la xarxa de distribució existent.

Finalment, haurà de donar d’alta la seua instal·lació en el registre d’autoconsum(*) així com modificar el seu contracte de subministrament amb la comercialitzadora.

A partir d’aquest moment, el titular ja podrà autoconsumir l’energia produïda per la seua instal·lació generadora i abocar els excedents a la xarxa, estant possibilitada la venda d’excedents per al cas d’instal·lacions de Tipus 2.

  • (*)Aclariment: S’ha publicat en el BOE núm. 156 de 01 de juliol de 2017, la Resolució de Sentència del Tribunal Constitucional que declara contrari a l’ordre constitucional de distribució de competències i, per tant, inconstitucional i nul, l’apartat tercer de l’article 4 i els articles 19, 20, 21 i 22 del Reial decret 900/2015, de 9 d’octubre. Aquests últims relatius al Registre de l’Autoconsum del MINETAD. La Resolució reconeix les competències autonòmiques sobre l’autorització i registre d’aquestes instal·lacions, per la qual cosa queda pendent la possible creació d’aquests registres per les diferents Comunitats Autònomes.

4 Puc realitzar una instal•lació fotovoltaica per a autoconsum per a complir amb el Codi Tècnic de l'Edificació?

Sí, és possible. La secció HE5 del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) estableix, per a determinats usos, l’obligatorietat d’aconseguir una contribució fotovoltaica mínima en els edificis de nova construcció o reformes integrals d’edificis existents. La potència fotovoltaica a instal·lar dependrà del tipus d’ús de l’edifici i de la seua superfície. ja que el CTE no especifica la modalitat d’explotació de la instal·lació fotovoltaica instal·lada, tindrien cabuda tant les instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica que exporten el 100% de l’energia (modalitat clàssica), com les instal·lacions connectades a xarxa interior per autoconsumo.

Des del punt de vista administratiu ha de ressaltar-se que:

  • En cas d’autoconsum, la modalitat podrà ser tant de Tipus 1 com de Tipus 2, amb o sense acumulació, sent aplicable les condicions i requisits establits en el RD 900/2015, de 9 d’octubre, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum.

  • En el cas de connexió a xarxa de la instal•lació sense passar per la xarxa interior i per tant sense autoconsum, la generació amb renovables o cogeneració ja no percep generalment tarifes primades, per la qual cosa les vendes d’electricitat al sistema serien a preu “pool”, molt inferior al que paguem per l’electricitat consumida (que és el que es ve a estalviar amb l’autoconsum a part d’haver de pagar, en determinats casos, peatges i càrrecs). La possibilitat d’una remuneració addicional per a aquest tipus d’instal•lació queda condicionada a les subhastes que convoque el Ministeri amb competències en matèria d’energia, fins ara no accessibles en la pràctica per a xicotetes instal•lacions. Per tant, a pesar que la fi buscada per a la instal•lació siga la injecció a xarxa, sempre que existisca un consum convindria executar la instal•lació com d’autoconsum Tipus 2, de manera que se satisfaça les necessitats d’aquest consumidor i s’injecte a la xarxa, i es venga a mercat, la resta d’electricitat que genere la instal•lació. D’aquesta forma, s’obtindrà un major benefici econòmic, atès que estalviarem en la factura elèctrica dit consum el cost associat del qual serà superior al preu que obtindríem si aqueixa mateixa energia la injectàrem i venguérem a mercat.

5Vull executar una instal·lació d’autoconsum en la meua parcel·la d'un polígon industrial, però compartisc els primers 14 dígits de la referència cadastral amb una altra parcel·la, el propietari de la qual ja ha executat una instal·lació generadora o d’autoconsum. He llegit que en coincidir els primers 14 dígits de referència cadastral podria presentar-se algun tipus de conflicte a causa dels condicionants jurídics i normatius seria viable la instal·lació?

En principi, una instal·lació per a autoconsum va associada a un contracte com a consumidor, açò és, a un CUPS (Codi Universal del Punt de Subministrament). Malgrat existisca una instal·lació propera (coincidència dels primers 14 dígits de la referència cadastral) en disposar d’un altre CUPS diferent al seu, és raonable interpretar que, més enllà de condicionants legals establits sota escenaris energètics anteriors, no existisca interferència administrativa alguna entre ambdues instal·lacions.

No obstant açò, segons el Reial decret 1699/2011 que regula la tramitació de l’accés a la xarxa, encara que siguen 2 instal·lacions associades a 2 contractes diferents amb els seus dos CUPS, atès que se situen en una mateixa referència cadastral, exclusivament a l’efecte de la sol·licitud d’accés a xarxa l’empresa elèctrica distribuïdora la podria tractar com d’una única instal·lació la potència de la qual fóra la suma d’ambdues, i amb aqueix valor total realitzar l’anàlisi d’accés a la xarxa. En qualsevol cas, la potència màxima de cada instal·lació en autoconsum estarà supeditada sempre a la potència contractada de consum (associada a cada CUPS).

D’altra banda, en relació a la tramitació administrativa, hauria de tramitar la nova instal·lació en autoconsum en el Servei competent en energia de la comunitat autònoma on es vaja a situar la instal·lació. En concret, la seua engegada, i per al cas d’instal·lacions de potència de generació superior a 100 kW també l’autorització administrativa prèvia a la seua construcció. I finalment, fer la inscripció de la instal·lació d’autoconsum en el Registre d’Autoconsum (*).

  • Aclariment: S’ha publicat en el BOE núm. 156 de 01 de juliol de 2017, la Resolució de Sentència del Tribunal Constitucional que declara contrari a l’ordre constitucional de distribució de competències i, per tant, inconstitucional i nul, l’apartat tercer de l’article 4 del Reial decret 900/2015, de 9 d’octubre, que estableix que «En cap cas un generador es podrà connectar a la xarxa interior de diversos consumidors» i els articles 19, 20, 21 i 22 del referit Reial decret. Per tant, sí seria possible dur a terme instal•lacions per a autoconsum compartit. No obstant açò, està pendent de regularització els esquemes i aspectes tècnics i econòmics als quals se subjectaran aquestes instal•lacions compartides.

6En la nostra comunitat de veïns volem autoconsumir electricitat, quin és el procediment a seguir?

En primer lloc, cal tenir en compte que en una comunitat de veïns existeixen consums particulars d’aquests dins del seu habitatge, associats al seu propi contracte de subministrament i facturats a través del seu comptador individual, i els consums comuns de la pròpia comunitat contractats per aquesta i registrats per un altre comptador diferent. Aquests consums comuns són els referents generalment a la llum d’escales, de la cambra de calderes, dels ascensors, del garatge, etc., així com els de els motors dels ascensors, de les bombes de circulació de la calefacció, de la caldera, etc.

Existeix la possibilitat d’executar instal·lacions d’autoconsum per a tots dos tipus de consums elèctrics, si ben els consums comuns de la comunitat hauran de proveir-se de la seua pròpia instal·lació generadora. És aquest cas, la titularitat de la instal·lació d’autoconsum correspondrà a la comunitat de propietaris, igual que el contracte de subministrament elèctric per a alimentar els elements comuns.

D’altra banda, si cada veí vol a més autoconsumir en el seu habitatge, haurà d’executar una instal·lació generadora en autoconsum per a si mateix, no podent ser compartida aquesta instal·lació per diversos veïns o per la pròpia comunitat. Per tant, s’hauria d’executar una instal·lació individual per cada contracte elèctric existent, en tant i quant no es regule aquesta modalitat (*)

En qualsevol cas, tant les instal·lacions generadores individuals de cada veí per al seu propi autoconsum, com la comunitària per a l’autoconsum comú de la comunitat, podran compartir la seua ubicació en els espais comuns de la comunitat de veïns, com pot ser el terrat de l’edifici, sempre que així s’acorde en una assemblea de veïns, tal com estableix la legislació en matèria de propietat horitzontal.

  • Aclariment: S’ha publicat en el BOE núm. 156 de 01 de juliol de 2017, la Resolució de Sentència del Tribunal Constitucional que declara contrari a l’ordre constitucional de distribució de competències i, per tant, inconstitucional i nul, l’apartat tercer de l’article 4 del Reial decret 900/2015, de 9 d’octubre, que estableix que «En cap cas un generador es podrà connectar a la xarxa interior de diversos consumidors» i els articles 19, 20, 21 i 22 del referit Reial decret. Per tant, sí seria possible dur a terme instal•lacions per a autoconsum compartit. No obstant açò, està pendent de regularització els esquemes i aspectes tècnics i econòmics als quals se subjectaran aquestes instal•lacions compartides.

7Hi ha una penalització per a les instal•lacions fotovoltaiques existents que no s'ajusten a la normativa d’autoconsum vigent?

Tota instal·lació que no s’ajuste al Reial decret 900/2015 d’autoconsum elèctric s’arrisca a una sanció, segons especifica la regulació de l’autoconsum.

ASPECTES ECONÒMICS

1Quant costa escometre una instal•lació d’autoconsum?

No és possible donar una xifra, doncs el preu de dur a terme una instal·lació d’autoconsum depén de la tecnologia triada, la grandària de la instal·lació, la configuració de l’edifici, etc. Li recomanem que, una vegada triada la tecnologia, consulte almenys a tres instal·ladors electricistes que oferisquen serveis d’aquest tipus en la seua zona. Aquests seran els que li puguen fer un xicotet estudi i així assessorar-los sobre la millor i més avantatjosa solució per al seu perfil de consum.

2És possible autoconsumir sense haver d'abonar càrrecs a l'autoconsum?

Sí, és possible, almenys amb caràcter transitori i exclusivament para determinades tipologies d’usuaris.

Així, segons s’estableix en el Reial decret 900/2015, de forma transitòria, únicament els consumidors acollits a la modalitat d’autoconsum Tipus 1 connectats en baixa tensió la potència contractada de la qual siga inferior o igual a 10 kW estaran exempts del pagament del càrrec transitori per energia autoconsumida A més, totes les instal·lacions d’aquestes característiques que no incorporen sistemes d’acumulació (bateries), i també les que els incorporen però no puguen subministrar una potència superior a la contractada, tampoc hauran d’afrontar el càrrec fix en funció de la potència.

En la pràctica açò suposa que, excepte algunes excepcions, la pràctica totalitat de les instal·lacions domèstiques es troben en l’actualitat exemptes de pagament de qualsevol tipus de càrrec associat a l’autoconsum, si bé és cert que en el futur les condicions d’exempció podrien ser modificades.

La resta d’instal·lacions que no complisquen les condicions abans descrites (generalment instal·lacions de major grandària que no tenen ús domèstic) hauran d’afrontar generalment el càrrec per energia autoconsumida i, en alguns casos, el càrrec fix en funció de la potència, l’import de la qual pot consultar-se en l’apartat modalitats d’aquesta web.

3Quin tipus d'instal•lacions han de dipositar una garantia econòmica per a tramitar la sol•licitud accés a la xarxa davant la companyia elèctrica distribuïdora? Existeixen exempcions?

Les instal·lacions de Tipus 2 de potència superior a 10 kW estaran obligades a dipositar, abans de realitzar la sol·licitud d’accés a la xarxa de distribució, una garantia econòmica a raó de 10 €/kW (excepte en el cas de les instal·lacions de Tipus 2 de potència inferior a 10 kW), en els termes establits en l’article 66 bis del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, segons la redacció donada al mateix pel Reial decret 1074/2015, de 27 de novembre, pel qual es modifiquen diferents disposicions en el sector elèctric.

Exempcions del dipòsit de la garantia.

Amb caràcter general, les instal·lacions d’autoconsum de potència inferior a 10 kW, amb independència de la seua modalitat, així com totes les instal·lacions d’autoconsum de la modalitat Tipus 1, queden exemptes del dipòsit d’aquesta garantia econòmica.

Pagament d’Aval o garantia econòmica per a l’accés a xarxa
Tipus 1 Tipus 2
Subtipus 1A (Pc<=10 kW) Subtipus 1B (10 kW<Pc<=100kW)
Exent Exent SÍ (pagaran 10 €/kW excepte aquelles amb P<=10 kW)(*)

En conseqüència, excepte casos excepcionals, les instal·lacions d’autoconsum de caràcter domèstic estaran exemptes del dipòsit d’aquesta garantia.

A més, d’acord amb l’article 12 i la disposició addicional quarta de la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d’Assistència Jurídica a l’Estat i a les Institucions Públiques, l’Estat i els seus Organismes autònoms, així com les entitats públiques empresarials, els Organismes públics regulats per a la seua normativa específica depenents de tots dos i els òrgans constitucionals, estan exempts de l’obligació de constituir els dipòsits, caucions, consignacions o qualsevol altre tipus de garantia prevista en les lleis. Aquestes exempcions són aplicables a les Comunitats Autònomes i entitats públiques depenents d’aquestes.

En conseqüència, les tipologies d’entitats indicades estaran exemptes del dipòsit d’aquesta garantia econòmica per a qualsevol tipus d’instal·lació d’autoconsum, amb independència de la seua potència i modalitat.

  • (*) Aclariment: per a determinar l’obligatorietat de dipòsit de la garantia, així com la seua quantia, s’haurà de prendre com a base la potència de generació instal·lada (P), i no la potència contractada en el punt de subministrament (Pc). En el cas d’instal·lacions fotovoltaiques la potència instal·lada (P) serà la suma de les potències màximes unitàries dels mòduls fotovoltaics que configuren aquesta instal·lació, mesures en condicions estàndard segons la norma UNEIX corresponent (RD 413/2014, article 3).

4Puc instal•lar un dispositiu que evite l'abocament a xarxa d'electricitat quan no consuma el que produïsc? Evitaria amb aquests sistemes el pagament de càrrecs per generació al no usar mai la xarxa per a l'electricitat que genere?

Efectivament, aquests sistemes tenen cobertura legal, i existeixen solucions tecnològiques, el cost de les quals depén de la grandària de la instal·lació, que permeten el control de l’energia generada de tal forma que si estem produint electricitat en la nostra xarxa interior aquesta mai passada a la xarxa de distribució. Aquests sistemes els podem trobar baix diferents denominacions, encara que són equivalents: abocament nul, injecció zero, injecció nul·la, antivertit, etc… No obstant açò, la nostra instal·lació elèctrica segueix estant connectada a la xarxa de distribució i pot prendre electricitat de la mateixa, per la qual cosa nostra actual legislació considera que l’usuari aprofita la xarxa per a complementar el seu equip de generació i li obliga al pagament de càrrecs idèntics a si no tinguera aquest tipus de dispositiu.

Des del punt de vista energètic, és important assenyalar que aquests dispositius poden suposar una sensible disminució de l’eficiència energètica global de la instal·lació, al no poder-se incorporar al sistema elèctric els excedents d’energia en els períodes en els quals no existeix demanda, al mateix temps que impedeixen la compensació energètica instantània amb la xarxa en períodes puntuals.

En conseqüència, sota l’òptica exclusivament energètica, aquests dispositius estan en general desaconsellats, excepte casos excepcionals, com determinats perfils d’usuari o instal·lacions que compten amb una elevada capacitat d’emmagatzematge.

Per açò, han de tenir-se en compte diverses qüestions d’índole econòmica a l’hora de triar instal·lar o no aquests dispositius:

  • D’una banda, la legislació vigent estableix que l’energia que ens factura la companyia elèctrica és per saldos horaris. Açò vol dir que el comptador considera en cada hora l’energia que ens subministra la xarxa i li resta la que nosaltres aboquem durant aqueixa hora a la xarxa, cobrant-nos la diferència. Si tenim un sistema antiabocament, l’energia que generem en cada instant i que no coincideix amb un moment de consum, no s’aboca a la xarxa i es perd (si no hi ha acumulació), per la qual cosa no és comptabilitzada pel comptador i per tant, a l’efecte de facturació, no es resta de l’energia que durant aqueixa hora ens haja pogut lliurar la xarxa, amb el consegüent perjudici econòmic.

  • D’altra banda, la norma eximeix a les instal•lacions tipus 1 de fins a 10 kW que disposen de dispositiu antiabocament del pagament per l’estudi d’accés i connexió que la distribuïdora elèctrica duu a terme quan sol•licitem el punt de connexió. Aquests estudis solen ser molt econòmics, i en tot cas molt inferiors als del sistema antiabocament pròpiament dit.

  • En el cas d’instal•lacions connectades en baixa tensió, si la potència del generador és superior a 5 kW, la connexió haurà de ser trifàsica, amb un desequilibri entre fases inferior a 5 kW. Algunes companyies elèctriques permeten que excepcionalment, podran instal•lar-se potències majors en subministraments monofàsics en cas de disposar d’un sistema que evite l’abocament d’energia a la xarxa, que pot abaratir la instal•lació, àdhuc a costa de perdre els avantatges indicats anteriorment.

  • Finalment, en el cas d’instal•lacions connectades en alta tensió (>1kV), el distribuïdor pot exigir-nos que es complisca amb el criteri de desconnexió per màxima tensió homopolar. Açò significa que si volem abocar energia a la xarxa haurem d’instal•lar dispositius de control i desconnexió per tensió homopolar que, pel seu cost, poden ser més onerosos que un sistema antiabocament que evite aquesta obligació, àdhuc perdent els avantatges abans comentats per l’energia generada i no consumida a l’efecte de facturació en cada hora.

En tot cas, ha d’assenyalar-se que si s’instal·la un sistema de antiabocament haurà d’estar homologat d’acord a la norma UNE 217001:2015 IN “Requisits i assajos per a sistemes que eviten l’abocament d’energia a la xarxa de distribució”.

Tenint en compte tots aquests factors, i per descomptat la potència i tipus d’instal·lació que millor s’acobla a la nostra demanda, haurem de valorar què opció és la més apropiada al nostre cas. No obstant açò, de forma general, per a instal·lacions domèstiques de xicoteta potència resulta més rendible no instal·lar sistemes antiabocament.

5Quin és el cost de l'estudi d'accés i connexió de generació que haurà d'abonar-se a la companyia elèctrica en el moment en què siga concedit el punt d'accés i connexió?

El primer tràmit administratiu a efectuar per a una instal·lació d’autoconsum és la sol·licitud del punt d’accés i connexió a la companyia elèctrica distribuïdora, que normalment ens demanarà que cobrim el cost de l’estudi que han de fer per a determinar si és viable aqueix accés i connexió. L’obligació de pagament a la distribuïdora del cost de l’estudi d’accés i connexió ve establida tant en el Reial decret 1699/2011 (article 6), com en el Reial decret 1048/2013 (Article 30 i Disposició addicional 2ª).

L’import d’aquest estudi, segons estableix textualment el Reial decret 1048/2013: s’establirà per ordre del Ministre d’Indústria, Energia i Turisme, previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, i previ informe de la Comissió Nacional de Mercats i Competència, per als supòsits en què l’empresa distribuïdora realitze estudis per connexió o accés, mitjançant l’aplicació d’un barem per nivell de tensió i estudi.

Fins avui no s’han publicat l’obligada “Ordre Ministerial” que fixa aquest import, per la qual cosa de moment s’estarà al que establisca l’empresa elèctrica distribuïdora de la zona en la qual se situe la instal·lació.

Així, a títol orientatiu, els costos dels estudis aplicats per alguna companyia distribuïdora són els següents:

POTÈNCIA (kW) COST
0 < P < = 10 150 € +IVA (*)
10 < P < = 100 260 € + IVA
100 < P < = 10.000 450 € + IVA
P > 10.000 820 € + IVA

Estaran exemptes de pagament d’estudi les sol·licituds d’autoconsum Tipus 1 que indiquen i justifiquen que van a instal·lar un sistema antiabocament.

  • L’excepció indicada en la taula anterior, està establida en l’article 7.2 del Reial decret 900/2015, que indica “els consumidors acollits a una modalitat d’autoconsum tipus 1 que tinguen contractada una potència inferior o igual a 10 kW i que acrediten que compten amb un dispositiu que impedisca l’abocament instantani d’energia a la xarxa de distribució estaran exempts del pagament dels estudis d’accés i connexió previstos en l’article 30 del Reial decret 1048/2013, de 27 de desembre, pel qual s’estableix la metodologia per al càlcul de la retribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica i del pagament dels drets d’escomesa de generació previstos en l’article 6 del Reial decret 1699/2011, de 18 de novembre.

6Tinc contractada una potència de 30 kW i instal•le un sistema d’autoconsum elèctric de 5,5 kW Tipus 1, hauria de pagar els estudis d'accés i connexió?, i hauria de pagar el càrrec transitori per energia autoconsumida?

En primer lloc, en tenir més de 10 kW contractats, no està exempt de pagar el cost de l’estudi, encara que haguera instal·lat un dispositiu que evitara la injecció d’excedents a la xarxa. En qualsevol cas, s’entén que aquest estudi, en ser una instal·lació xicoteta, no té per què suposar un cost significatiu.

Respecte al càrrec transitori per l’energia autoconsumida, solament estan exemptes del càrrec transitori per energia autoconsumida les instal·lacions Tipus 1 realitzades per a consumidors amb potència contractada de fins a 10 kW, per la qual cosa sí pagaria el càrrec.

Cal ressaltar que en el cas de la Comunitat Autònoma de Canàries i de les Ciutats de Ceuta i Melilla aquest càrrec actualment té un valor zero per a cada categoria de peatges d’accés i períodes horaris.

ASPECTES TÉCNICS

1I quin és la dimensió òptima per a una instal•lació d’autoconsum?

Tampoc per a aquest cas es pot donar un valor absolut. Com a regla general, la instal·lació d’autoconsum, amb l’actual marc legal, ha de dissenyar-se per a abocar el mínim d’energia a la xarxa, ja que fins i tot en les instal·lacions Tipus 2 (RD 900/2015) el preu rebut per la venda d’energia a la xarxa no sol compensar el sobrecost de *mayorar les instal·lacions. Menys avantatjós és el cas de les instal·lacions de Tipus 1, que no reben compensació econòmica per l’energia abocada a xarxa.

Per tant, recomanem dimensionar les instal·lacions perquè l’electricitat que generen s’acomode, hora a hora, al seu consum elèctric, i evitar dimensionar segons la potència contractada.

En conseqüència, un bon dimensionament haurà de prendre com a base la corba de demanda elèctrica del subministrament, que es pot sol·licitar gratuïtament a la companyia elèctrica distribuïdora, i evitar dimensionar segons la potència contractada per l’abonat.

En qualsevol cas, ha de tenir-se en compte que els generadors (fotovoltaics, eòlics, cogeneració…) de la instal·lació d’autoconsum no poden superar la potència contractada amb el distribuïdor elèctric per al consum al que està associada la instal·lació. Referent a açò s’ha de ressaltar que en cas de generadors elèctrics en corrent continu (fotovoltaica, eòlica) aqueixa potència de generació és la de l’equip generador i no la de l’inversor necessari per a l’acoble a la xarxa.

  • Si es tracta d’una instal·lació solar fotovoltaica, pot fer-se una idea aproximada del dimensionament òptim amb l’eina “Calcule la seua instal·lació”, disponible en la secció d’Instal·lacions d’aquesta web. Per a instal·ladors, ja familiaritzats amb el dimensionament d’instal·lacions solars fotovoltaiques, s’han inclòs una sèrie de fitxes de dimensionament orientatives per a les diferents tarifes i sistemes en la secció Caracterització i dimensionament del Racó de l’Instal·lador.

2Quants comptadors d'electricitat he de tenir si decidisc dur a terme una instal•lació d’autoconsum en la meua llar sense abocament a xarxa?

El nombre de comptadors, la seua ubicació i ús ve especificat en el Capítol I del Títol IV del RD 900/2015 Requisits generals de mesura en la modalitat d’autoconsum el qual al seu torn fa referència al compliment del Reglament Unificat de punts de mesura del sistema elèctric aprovat pel Reial decret 1110/2007, de 24 d’agost.

Una instal·lació per a autoconsum sense abocament en una llar s’acollirà generalment a la modalitat Tipus 1 del RD 900/2015, per a la qual aquesta regulació estableix que els subjectes consumidors disposaran dels equips de mesura necessaris per a la facturació dels preus, tarifes, càrrecs, peatges i altres costos i serveis del sistema que li resulten d’aplicació. Necessitaran tant un equip de mesura que registre l’energia neta generada de la instal·lació de generació com un altre equip de mesura independent en el punt frontera de la instal·lació (el comptador d’abonat existent). També estableix que, opcionalment, podrà disposar d’un equip de mesura que registre l’energia consumida total pel consumidor associat.

Açò es resumeix que es necessitarà un nou comptador per a la instal·lació de generació que s’unirà al comptador d’abonat ja existent per al consum.

En determinats casos, la ubicació d’aquest segon comptador, que ha de ser accessible per a l’encarregat de la lectura, pot suposar un sobrecost important per a la instal·lació d’autoconsum, sobretot en instal·lacions domèstiques de xicoteta grandària. Per açò, s’aconsella analitzar els condicionants i possibilitats d’ubicació dels equips de mesura en el moment d’estudiar la viabilidad tècnica i econòmica de la instal·lació.

3És possible vendre l'energia sobrant de les instal•lacions d’autoconsum de la modalitat Tipus 1? En el cas que siga possible, aquesta es vendria a preu de “pool”?

No, solament es pot vendre l’electricitat sobrant injectada a la xarxa si la instal·lació fotovoltaica es legalitza com a modalitat Tipus 2 (productor).

Els sistemes d’autoconsum Tipus 1 NO s’inscriuen com a productors d’electricitat i, per tant, no poden vendre els excedents d’electricitat que injecten a la xarxa, per la qual cosa són únicament consumidors, tant de la xarxa com de l’energia que produeixen. Aquests consumidors en modalitat Tipus 1 injecten a la xarxa l’electricitat sobrant sense contraprestació econòmica alguna.

Els autoconsumidors Tipus 2, no obstant açò, sí s’inscriuen com a productors d’electricitat, per la qual cosa sí venen els seus excedents, ho faran previsiblement a preu de mercat (“pool”), entre 4 i 5 cèntims cada kWh. A més, pagaran els peatges d’accés com a generador (0,0005 €/kWh) per abocar a la xarxa aqueixa electricitat i l’impost sobre valor producció energia elèctrica IVPEE (7%).

Ha d’assenyalar-se que, en el cas d’instal·lacions de Tipus2, el fet d’obtenir una retribució per l’energia excedentària no ha de considerar-se sempre un avantatge ni ha de constituir en si mateix un argument suficient per a optar voluntàriament per aqueixa modalitat. En aquest sentit, en instal·lacions d’autoconsum ben dimensionades, l’energia excedentària abocada a la xarxa sol ser inferior al 10% de la produïda (consulte l’apartat casos pràctics i la seua taula resumeixen en la secció Instal·lacions d’aquesta web) i el seu valor de venda no sol compensar les obligacions tributàries derivades de la venda (declaracions trimestrals d’IVA, imposat de societats, liquidacions del IVPEE, etc…).

Per açò, es considera recomanable que el titular acudisca a la modalitat Tipus 1 sempre que siga possible, llevat que la potència contractada per a consum pel client titular de la instal·lació supere els 100 kW i siga obligatori acollir-se a la modalitat Tipus 2.

4Es vol dur a terme una instal·lació per a autoconsum en una empresa que, una vegada dimensionada, es troba en el llindar dels 100 kW. Es té constància d'algunes diferències en la tramitació administrativa de les instal·lacions de més de 100 kW pel que fa a les de menys de 100 kW. Hi ha tanta diferència de tramitació entre ambdues? Què em pot interessar més? Poden aquestes diferències en la tramitació motivar una o una altra decisió?

Les instal·lacions de potència menor o igual de 100 kW es tramiten d’acord al Reial decret 1699/2011, mentre que les de més de 100 kW es tramiten pel Reial decret 413/2014 i pel Reial decret 1955/2000, entre uns altres. Per tant, existeixen diferències en la tramitació de les mateixes.

Assenyalem, a continuació, algunes d’aquestes diferències, per si foren d’utilitat a l’hora de prendre una o una altra decisió:

La documentació a presentar davant la companyia elèctrica per a la sol·licitud i emissió del punt de connexió, així com els terminis, són diferents (més llargs en les de més de 100 kW).
Les de més de 100 kW requereixen, a més, autorització administrativa i aprovació de projecte per part de l’òrgan competent, mentre que les de fins a 100 kW connectades en baixa tensió no requereixen d’aquesta autorització prèvia a la seua construcció.
Les de potència menor o igual de 100 kW es poden connectar directament a la xarxa la interior de Baixa Tensió d’un consumidor, mentre que les de més de 100 kW no es poden connectar en Baixa Tensió (ho faran en Alta Tensió, la qual cosa requereix de la instal·lació d’un transformador).
Les instal·lacions menors o iguals a 100 kW poden triar ser autoconsumidors Tipus 1 o Tipus 2, sempre que la potència contractada siga inferior a 100 kW, mentre que les de més de 100 kW solament poden ser Tipus 2.
Les instal·lacions de més de 100 kW, en ser obligatòriament Tipus 2, tenen a més que donar-se d’alta en el Registre d’Instal·lacions de Producció d’Energia Elèctrica i complir amb les exigències que suposa ser productor d’electricitat.
En conclusió, la tramitació administrativa d’una instal·lació en autoconsum de fins a 100 kW és més simple i àgil que la d’una instal·lació major, en requerir menys documentació i tenir un procediment més curt, máxime si es tracta, a més, d’una instal·lació en la modalitat Tipus 1.

Açò fa que, en ocasions, s’establisca el llindar de 100 kW per a consums que podrien requerir instal·lacions majors, sobretot en aquells casos com el qual es barreja, en el qual la instal·lació estaria precisament al voltant dels 100 kW de potència.

No obstant açò, s’ha de recordar que l’elecció de la modalitat d’autoconsum Tipus 1 o Tipus 2 pot estar condicionada per la potència contractada en el subministrament: si la potència contractada és major de 100 kW, tot i que la instal·lació de generació no supere els 100 kW, l’autoconsumidor serà considerat com a Tipus 2.

AUTOCONSUM  ALS MUNICIPIS

1Un ajuntament desitja instal·lar alguns fanals autònoms d'enllumenat públic amb dispositius fotovoltaics per a autoconsum aïllat. Quin és el tràmit a seguir en aqueix cas? Quins peatges caldrà pagar?

Generalment aquests fanals disposen d’equips fotovoltaics amb emmagatzematge que funcionen en illa, les quals no requereixen connexió a la xarxa d’electricitat. En aquests casos, independentment de la funció que tinga aqueix fanal (enllumenat exterior d’un immoble o il·luminació pública), no està subjecta, a efectes legals, al Reial decret 900/2015 d’autoconsum, ja que no entra dins dels supòsits d’aquesta regulació.

Al no estar subjecta al RD900/2015, no haurà de pagar en cap cas càrrecs ni costos del sistema elèctric. No obstant açò, no deixa de ser una instal·lació de generació d’energia, per la qual cosa estarà subjecta al Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i caldrà tramitar-la convenientment davant els serveis competents en matèria d’energia de cada Comunitat Autònoma.

2Un ajuntament disposa de molts punts de subministrament elèctric: col·legis, edificis administratius i una empresa municipal de serveis (aigua, residus urbans, etc.). L'ajuntament ha decidit executar instal·lacions d’autoconsum elèctric, quins edificis serien els més idonis?

És difícil saber a priori quines instal·lacions serien les més rendibles. El més adequat seria realitzar un estudi de tots els subministraments elèctrics dels edificis de titularitat municipal i avaluar l’estalvi que s’aconseguiria en cadascun d’ells tenint en compte la inversió associada.

No obstant açò, mancant més dades, s’exposen a continuació algunes recomanacions que s’han anat obtenint d’analitzar la influència de diversos factors en el dimensionament d’instal·lacions en autoconsum.

Per a començar, s’ha de recordar que les instal·lacions de generació elèctrica en règim d’autoconsum (fotovoltaiques, eòliques, cogeneració…) no podran superar la potència contractada amb la companyia elèctrica distribuïdora per al consum al que està associada la instal·lació (edifici al com es vol subministrar l’energia elèctrica).

Les instal·lacions de menys de 10 kW sense acumulació associades a consumidors amb potència contractada no superior a 10 kW presenten alguns avantatges administratius i econòmiques respecte a la resta. Si bé les economies d’escala juguen en contra, el fet que aquest tipus d’instal·lacions estiguen exemptes del pagament de càrrecs per energia autoconsumida és determinant. Dins d’aqueix tram, les economies d’escala intervenen, i com més gran siga la instal·lació, a priori més rendible seria. Ha de tenir-se en compte que les instal·lacions xicotetes, en ser usualment de Tipus 1 i no percebre remuneració pels excedents, han de dimensionar-se perquè aquests siguen mínims.

En el cas d’instal·lacions de major potència és més rendible acollir-se al Tipus 2 ja que així podran percebre una remuneració pels excedents injectats a la xarxa. Ara bé, aquesta opció implica tenir la condició de productor d’energia elèctrica i facturar aquesta energia, la qual cosa constitueix una activitat poc habitual de la majoria de les administracions públiques, entre les quals es troben els ajuntaments.

És convenient prioritzar la inversió en aquells edificis d’alt consum elèctric en horari de funcionament diürn, amb potències contractades de subministrament no superiors a 10 kW i que requerisquen una instal·lació en autoconsum d’una potència el major possible però per sota dels 10 kW. Seria el cas dels col·legis i dels edificis administratius. En el cas que hi haja diversos immobles similars, es recomana executar-la en els usos que admeten major potència d’instal·lació de generació (sempre per sota de 10 kW) sense que es produïsquen excedents o amb els mínims possibles.

Una vegada coberts els edificis més avantatjosos es pot invertir en més instal·lacions, sent preferible fer-ho en edificis elevats consums elèctrics i optar per una instal·lació en*autoconsumo Tipus 2, si bé presenta molta major complexitat en la seua gestió.

Finalment, un factor important a tenir en compte en el disseny de la instal·lació és l’ús dels edificis municipals. En aquest sentit, aquells que tanquen de forma perllongada durant l’època estival o els caps de setmana aconseguiran rendibilitats considerablement menors, àdhuc venent els excedents.

3Quin paper juguen els ajuntaments en la tramitació administrativa de les instal·lacions de’autoconsum?

El paper dels ajuntaments en la tramitació d’una instal·lació d’autoconsum elèctric és la concessió de la llicència d’obres prèvia a la seua execució, així com la comunicació d’inici d’activitat, si escau. La resta de tràmits necessaris per a l’execució i engegada d’una instal·lació en règim d’autoconsum es duen a terme amb el servei competent en energia de cada Comunitat Autònoma i la companyia elèctrica distribuïdora que corresponga al seu municipi.

Si desitja conèixer amb major detall el procediment de tramitació de les instal·lacions d’autoconsum, consulte l’apartat de tramitació administrativa en la secció El Racó de l’Instal·lador d’aquesta web.

4Un ajuntament desitja dur a terme una instal·lació d’autoconsum en un edifici públic municipal. Aquest edifici té el seu ús principal durant els dies laborables, però es troba sense servei els caps de setmana, en els quals presenta únicament consums elèctrics residuals. Amb l'objectiu de percebre uns ingressos per l'energia excedentària que s'injecte a la xarxa en aquests períodes de consum mínim, s'ha plantejat realitzar la instal·lació sota la modalitat Tipus 2. Seria aquesta opció la més aconsellable en aquest cas?

Com a regla general, les instal·lacions d’autoconsum s’haurien de dimensionar de manera que l’energia excedentària abocada a la xarxa siga la mínima, açò és, procurant que siga inferior a un 10%-20% de la produïda (consulte l’apartat casos pràctics i la seua taula resumeixen en la secció Instal·lacions d’aquesta web). Aquest criteri orientatiu de dimensionament pretén optimitzar el període de tornada econòmica de la inversió, en aplicació del marc jurídic, normatiu i retributiu vigent.

No obstant açò, en els casos en els quals els edificis no tinguen un patró de consum repetitiu per a cada dia de la setmana, com aquest cas, o en aquells en els quals es tinguera un ús de mig dia i la resta de dia no hi haguera consum, la millor manera de calcular la grandària òptima de la instal·lació sota quina modalitat d’autoconsum (Tipus 1 o Tipus 2) s’obté una millor tornada econòmica, seria realitzant una bona simulació, ja siga amb una eina dissenyada per a tal fi o a través d’un projectista o instal·lador de sistemes per a autoconsum.

En qualsevol cas, quan els excedents superen el 15 o 20 % de la producció d’una instal·lació d’autoconsum, es podria plantejar realitzar la instal·lació sota la modalitat d’autoconsum Tipus 2, en la qual es retribueix a preu de mercat l’energia injectada a la xarxa. Ara bé, aquesta opció implica tenir la condició de productor d’energia elèctrica i facturar aquesta energia, la qual cosa constitueix una activitat poc habitual en la majoria de les administracions públiques, entre les quals es troben els ajuntaments. Per açò, i a causa de les gestions que porta associades aquesta activitat, com per exemple les obligacions tributàries derivades de la venda d’energia (declaracions trimestrals d’IVA, imposat de societats, liquidacions de l’Impost sobre el Valor de la Producció de l’Energia Elèctrica, etc…), el possible benefici econòmic addicional no sempre compensa l’esforç administratiu que suposa l’elecció de la modalitat Tipus 2 i resulte més senzill acollir-se a la modalitat Tipus 1, malgrat no percebre ingressos per l’energia excedentària abocada a la xarxa.

A més, si la potència contractada en l’edifici és inferior o igual a 10 kW, cas que podria donar-se en algunes dependències municipals, l’elecció de la modalitat Tipus 1 tindria a més com a avantatge que la instal·lació d’autoconsum estaria exempta de pagar el càrrec transitori per energia autoconsumida.

Finalment, també pot analitzar-se la possibilitat de realitzar una instal·lació equipada amb sistema d’emmagatzematge energètic, decisió que dependrà del perfil de demanda elèctrica de l’edifici.